Litha o el Solstici d’Estiu.
Ja falten pocs dies per a la celebració del Solstici d’Estiu, el qual sol ocórrer entre el 20 i el 23 de juny així la data pot canviar lleugerament d’un any a l’altre. Actualment trobem al llarg de la geografia mediterrània que de forma cristianitzada se celebra aquesta important data. És el popular Sant Joan, una festa molt vinculada amb el foc i la collita. De fet veiem que baix un lleuger mantell de cristianització es mantenen els costums i tradicions pagans.
Aquesta data marca el dia amb més hores de llum de l’any. El moment en què els poders de la Natura apleguen al seu punt àlgid. A partir d’aquesta data la força de l’Estiu al món mediterrani és tan gran que evapora tota l’aigua de la terra excepte dels grans rius i llacs. Només queden verdes les altes muntanyes i els regadius. Per a aquesta data ja hem segat els cereals com el blat i l’ordi, l’arròs el segarem al setembre poc després de l’equinocci de Tardor.
Així els inicis de l’esplendor propiciats pel Gran Pare i la Gran Mare durant el Beltane amb la seua Unió amorosa on eren dos joves apassionats. Ara celebrem que la força dels Déus i de la seua fertilitat inunda la terra sencera, són dos adults, el Gran Pare és un guerrer en el cim de la seua força i la Gran Mare és una dona que inicia la gestació de l’embaràs resultant del Beltane.
En el passat aquesta data era una referència per a la recaptació dels tributs dels cereals que s’acabaven de segar. I encara avui una forma de celebrar aquesta data és encendre fogueres i saltar-hi per sobre. És una forma de demanar bona sort, però també de purificar-se de qualsevol influència negativa. En aquesta època l’espígol ja està en plena floració, una setmana abans podem preparar les seues flors per emprar-les d’encens ritual i d’ofrenes. També tradicionalment s’han preparat els olis i encensos d’hipèric (aquesta planta també es coneix com l’herba de Sant Joan).